CONFERÈNCIA A LA SEUA MANERA

El Full o, més bé, "El Llençol", deia el següent: «Estètica contra política: el funk i el punk. Última de les conferències del cicle coordinat per [Emapunt Tepunt], en la qual s'analitzaran dues tendències musicals contraposades, tant per l'origen com pels seus postulats estètics: el funk, arrelat a la música negra nordamericana i el punk, vinculat a les zones suburbials londinenques».

Tal volta deuria d'haver fet més cas al subtítol «Cicle de conferències Dues dècades de música pop: els anys 60-70», perquè per allò d'estètica contra política jo esperava altra cosa. No ho sé, que em parlaren d'estètica i política als 70, potser. La conferència resultà ser un repàs a la música d'aquella dècada (top five inclòs) i, si bé no coincidí amb el que jo m'havia imaginat, no estigué malament del tot. Em serví per conèixer grups i, sobretot, veure gravacions d'espectacles musicals i fragments de documentals interessants. Al tal Emapunt Tepunt se li endevinaven coneixements i bona voluntat, i es veia bona persona, però li mancava moltíssima traça en allò d'exposar idees en públic. Tindrà la mateixa que jo.

Em vaig quedar bocabadat en sentir Entre dos aguas i veure Paco de Lucía movent els dits (i fent carasses) a la guitarra l'any 1976, i em vaig tornar a preguntar, com moltes voltes en els darrers anys, qui collons té els drets per dur al cine un biopic de Nino Bravo. Perquè, parlem-ne clar: si no es fa, en aquest país som idiotes. I la gent del cine més. La història d'un valencià (d'ací al costaet), cantant d'èxit (de molt d'èxit) que mor en accident de carretera. Què més volen per una pel·lícula? Jo no tinc cap dubte: algun productor (que tontos no són) durà dècades pagant pels drets de fer un biopic de Nino Bravo. I més d'un guió hi haurà escrit. Si no s'ha fet ja, no serà per infrastructura: s'han estrenat "Els Cacaborja" i "Mierdatriste". Ha d'haver un problema més de base: l'actor principal.

M'he n'anat del tema. Vos deixe un dels vídeos que ens posà Emapunt Tepunt: My Way cantat per Sid Vicious. Ja, sé que no és un model de comportament, però m'agradà la versió.



I la lletra:

And now, the end is near
And so I face the final curtain
You cunt, I´m not a queer
I´ll state my case, of which I´m certain
I´ve lived a life that´s full
I've traveled each and every highway
And more, much more than this
I did it my way

Regrets, I´ve had a few
But then again, too few to mention
I did, what I had to do
And saw it through with out exemption
I planned each chartered course
Each careful step along the highway
And more, much more than this
I did it my way

There were times, I´m sure you knew
When there was fuck fuck fuck-all else to do
But through it all, when there was doubt
I shot it up or kicked it out
I faced the wall and the world
And did it my way

I've laughed and been a snake
I´ve had my fill, my share of losing
And now, the tears subside
I find it all so amusing
To think, I killed a cat
And may I say, not in a gay way
Oh no, oh no not me
I did it my way

For what is a brat, what has he got
When he wears hats and he cannot
Say the things he truly feels
But only the words, of one who kneels
The record shows, I fucked a bloke
And did it my way